INTERNET I IDENTITAT. FORO DE DEBAT SOBRE LA INFLUÈNCIA QUE INTERNET, COM A MITJÀ DE COMUNICACIÓ, TÉ EN LA CREACIÓ D'IDENTITATS I EN ELS CONDICIONAMENTS EPISTEMOLÒGICS.

dimecres, de gener 18, 2006

Neurobiologia del jo


Com deia en una altra aportació, Damasio ens explica que hi ha una correlació entre mapes neurals, emocions i els sentiments que en segueixen. Ment i cos, consegüentment, són un tot i la dualitat filosòfica clàssica ha de quedat en entredit de manera nítida. Més enllà d’això, també s’està començant a veure com el cervell crea i tracta el sentiment d’identitat que ens dóna continuïtat al llarg de la vida (Veure Zimmer, C. A Investigación y Ciencia – Gener 2006). No és ni més ni menys que començar a intuir com funciona el mecanisme que ens permet saber que nosaltres som els mateixos que fa uns dies estàvem fent altres coses en un altre lloc i que tenim la certesa que serem els mateixos que seguirem treballant en una direcció i per una tasca concreta. Aquesta identitat està mediada per l’entorn i per la compartició de símbols que configuren els nostre entorn cultural. De sempre que hem jugat entre la realitat i la fantasia. No en va les narracions èpiques, els mites, la poesia, el drama... la novel•la, han pres un paper rellevant en la creació cultural i en la configuració de les identitats col•lectives. Em pregunto si el món virtual que ha sorgit de les noves tecnologies complementarà la fantasia que calia recrear en la ment o ens endinsarà en una franja ambigua entre realitat i ficció.

No és el mateix la consciència que el sentiment del jo. A partir de l’estudi de lesions cerebrals s’ha establert amb claredat que hom pot mantenir la consciència i canviar la percepció del jo; en definitiva, canviar la identitat. O, dit d’una altra manera, ser una altra persona, almenys per un mateix.

Segons Zimmer, quan volem fer una acció amb el nostre cos, el nostre cervell emet dues senyals. Una serveix d’instrucció, però l’altra serveix per saber què és el que hem de rebre com a percepció Si el que rebem no concorda amb el que hem previst rebre, sembla que es dóna una disharmonia que fa que el cervell interpreti que nosaltres no estem en l’origen d’aquesta percepció. Així doncs, si les sensacions no casen amb les expectatives, hom atribueix la responsabilitat dels actes a un altre i no a ell. Té lloc, per tant, un trencament de la identitat.

Zimmer, en el seu article, apunta una idea interessantíssima i que pot ser orígen d’especulacions múltiples. Diu que la fragilitat del jo pot estar lligada amb que la ment humana intenta de manera constant introduir-se en les ments d’altres persones. Aquesta senzilla idea podria explicar des de les ganes d’aprendre fins el funcionament grupal de les societats i la vida compartida que és més que la suma dels individus que, per exemple, podem atribuir a Internet. Fins i tot, podria ser un punt de recolzament per explicar estudis com els que Sheldrake ha fet sobre la comunicació entre animals.

Retornant al fil principal de l’article de Zimmer, cal dir que assenyala que la regió prefrontal mitja del cervell podria ocupar-se de crear la sensació de ser un mateix a partir de reconfigurar percepcions i records. El cert és que recordem millor tot allò que fa referència sobre nosaltres que els detalls d’altres persones

La proximitat amb el jo o, potser podríem dir la densitat i intensitat de les nostres experiències, fa que les maneres d’afrontar les novetats canviïn. Passem, segons ens explica Zimmer tot citant Lieberman, de fer reflexions explícites sobre les nostres experiències a codificar intuïcions que ens permeten donar respostes emotives basades en associacions estadístiques. Tanmateix, sigui com sigui, el cert és que en una vida normal, ens és impossible escapar del propi jo.

1 Comentaris:

Anonymous Anònim said...

M'agradaria que expliquesis mes coses sobre la consciència. No entenc gaire la diferència amb la pròpia identitat.

7:46 p. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home