INTERNET I IDENTITAT. FORO DE DEBAT SOBRE LA INFLUÈNCIA QUE INTERNET, COM A MITJÀ DE COMUNICACIÓ, TÉ EN LA CREACIÓ D'IDENTITATS I EN ELS CONDICIONAMENTS EPISTEMOLÒGICS.

dimarts, de febrer 14, 2006

Vincles i links


En l`anterior aportació, vaig apuntar una possible relació entre els links de l’hipertext que ens ha possibilitat el creixement de les TIC i els vincles dels quals ens parlava Giordano Bruno. Mentre Bruno ens remarcava els aspectes de relació i, consegüentment, prenia una visió hol•lística enfront del subjecte cartesià que encara no havia arribat, els links hipertextuals actuen sobre el participant interactiu com si fossin diferents camins a escollir en un laberint. Laberint perquè ens és, cada vegada més, impossible copsar amb les capacitats humanes els resultats de qualsevol tria possible. Al capdavall, però, no hi ha una diferència massa gran entre els vincles interpersonals del renaixement i els links hipertextuals. Potser és una qüestió de grau. Vull dir que mentre els vincles s’estableixen –i s’establien- entre nodes amb capacitat individual d’interactuar, els links uneixen produccions d’aquests mateixos nodes. Mentre una cosa és hiperrelació, l’altra és hipertext. Possiblement el lligam ens pot venir pel paper que atribuïm al llenguatge en la relació humana. Si pensem que el llenguatge és la més important de les eines de relació humanes i la considerem indispensable per poder establir vincles, haurem de començar a meditar sobre si els links no són més que vincles que han deixat el seu emissor i han passat a prendre autonomia. D’aquí que puguem pensar –com fa Latour- en els drets de les coses. O, més concretament, en els drets dels nodes i dels vincles hipertextuals.

dijous, de febrer 02, 2006

Internet i màgia


Ioan P. Culianu ens explica que la civilització occidental actual té les seves arrels en la censura de l’imaginari que va suposar la Reforma (Culianu, I. P., 1984). La Inquisició va matar els Súcubes i els Íncubes; la imaginació i la fantasia es capbussaren en la raó. Tanmateix, ja Aristòtil ens havia advertit que no es podia pensar sense fantasmes. Giordano Bruno, en el seu llibre De vinculis in genere, ens explica els lligams als quals estem exposats i ens confirma que l’amor és el més fort de tots: vinculum quippe vinculorum amor est. La màgia, doncs, no és tan intangible com la raó ens ha volgut fer creure. Coneixem diferents mecanismes per convocar fantasmes o, si voleu, fantasies; per exemple, els al•lucinògens en són una mostra. N’hi ha, però, moltes més. L’objecte analític ens ha fet perdre de vista els lligams; els vincles que ens uneixen i ens condueixen.

Les noves tecnologies -i Internet com la màxima expressió d'aquestes-, es basen en un gran Hipertext. Una de les característiques destacades de l’hipertext és, precisament, la possibilitat d’establir vincles: els links. En aquest gran hipertext que és la xarxa de xarxes hi ha, també, una permeabilitat important entre realitat i fantasia. Fins l’extrem que hem inventat quelcom entremig que anomenem realitat virtual. És possible que en l'era de la informació recuperem aspectes propis de la societat precartesiana del renaixement?